El 28 de maig es confirma el tancament de les plantes catalanes de Nissan, que està previst per a finals d’any. És la crònica d’una mort anunciada mesos i anys enrere, amb una progressiva desinversió i desinterès per part de la multinacional franco-japonesa, que ha deixat morir lentament la planta de la Zona Franca de Barcelona, quaranta anys després de la seva inauguració. Tres setmanes abans, el 4 de maig, la plantilla de Nissan Motor Ibérica es declarava en vaga indefinida, en protesta contra l’amenaça del grup de traslladar la producció a diverses fàbriques de Renault.

La decisió forma part d’un pla de reestructuració de la companyia per fer front a la caiguda de vendes que ha provocat la pandèmia de la Covid-19, fet que ha agreujat la situació dels darrers anys, en què la multinacional ha patit una progressiva disminució dels beneficis. L’aliança internacional formada per Nissan, Renault i Mitsubishi pretèn reorganitzar la localització de les seves indústries. En aquest sentit, Nissan vol aprofitar la situació arran de la crisi sanitària per reduir la seva presència a Europa i replegar-se al Japó, la Xina i els Estats Units. La planta de Nissan a Barcelona queda fora, doncs, dels plans del grup internacional del motor.

Amb el tancament de la planta de la Zona Franca, es queden sense feina 3.000 treballadores i es provoca la pèrdua de més de 20.000 llocs de treball indirectes, en un moment crític per a l’economia catalana. Les conseqüències són imprevisibles per al sector del motor català, que concentra nombrosos treballadors de l’Hospitalet de Llobregatt i de les comarques del Barcelonès i el Baix Llobregat. La manca d’un pla industrial reclamat durant molt temps pels sindicats i la inacció efectiva per part de les administracions són durament criticades per les plantilles de Nissan i Acciona Facility Services, l’empresa externa subcontractada pel grup més gran en nombre de treballadors afectats pel tancament.

La decisió no afecta només a la plantilla de Nissan Motor Ibérica. Entre les gairebé 25.000 persones afectades pel tancament es troben 500 treballadores i treballadors d’una de les empreses subcontractades pel grup Nissan-Renault, Acciona Facility Services, encarregada de tasques de logística i d’una part del muntatge dels automòbils. El 3 de juny, la plantilla d’Acciona protestava davant la seu principal d’aquesta empresa, per fer visible el conflicte des de la perspectiva de les subcontractades, i anunciava noves mobilitzacions a la mateixa planta de la Zona Franca, la primera prevista per al 12 de juny.

Immediatament després de confirmar-se la decisió de tancar les plantes de Nissan a Barcelona, Montcada i Reixac i Sant Andreu de la Barca, les protestes esclaten al recinte exterior de la planta de la Zona Franca, que aplega la majoria de la plantilla catalana de Nissan, on prop de mig miler de treballadores cremen pneumàtics i tallen el trànsit de la ronda Litoral a l’alçada del polígon.

L’endemà, 29 de maig, les protestes continúen a quatre concessionaris de Nissan. A l’exterior de Motor Llansà, a l’avinguda de la Granvia de l’Hospitalet, mig miler de persones enganxen nombrosos papers amb diferents missatges en defensa dels treballadors i contra la decisió de l’empresa i llegeixen un comunicat conjunt en que adverteixen que seguirà la mobilització amb accions contundents. A continuació, tallen la via hospitalenca a l’alçada del concessionari i criden consignes de resistència. Uns dies més tard, el 5 de juny, la protesta es fa en forma de marxa lenta amb vehicles dels treballadors des de la planta de la Zona Franca fins a l’avinguda de la Diagonal de Barcelona, on es troba la seu del consolat del Japó.

Tot i les reivindicacions pròpies, organitzades per una coordinadora de totes les empreses proveïdores i subcontractades de Nissan constituïda per tractar de revertir la situació. els treballadors subcontractats pretenen seguir la lluita conjuntament amb la plantilla de Nissan i les companyes de la resta d’empreses externes afectades perquè el tancament de les plantes els afecta a totes i a tots i consideren que la lluita és col·lectiva. Els delegats sindicals de les subcontrates, però, exigeixen a l’empresa que es faci responsable dels seus treballadors davant del grup Nissan perquè l’acomiadament deixa a molts treballadors en situació molt precària i complicada en què probablement els costarà tornar al mercat laboral.