Diumenge vàrem fer els 80 dies de Willy Fog per a la volta al món de les 4 parets. Des del primer minut, l’activisme de la ciutat va intentar organitzar-se, activar les xarxes, nodrir els grups de suport mutu i obrir canals per a posar mitjans a una ciutat amb moltes dificultats pre-covid: sensepapers, sensellarisme, violencies masclistes, economia informal, precariat, etc, etc, etc.

D’aquí, que des del primer dia van sorgir respostes que pretenien ser una eina no instrumentalitzada al servei de la ciutat i accessible a tothom. Un grup de WhatsApp a nivell ciutat, que pot semblar naïf (moltes vam descobrir que per defensar el dret a vot l’1-O havíem de rebre el mateix meme mil vegades per minut, sense comptar amb les dificultats
d’un espai tan popular per articular accions, gestionar conflictes i moderar debats).

En una hora hi havia gairebé un centenar de persones; mitja hora després neixien 6 grups més, un
per cada districte, que en alguns casos han acabat nodrint xarxes d’organitzacions que ja existien a la ciutat.

Però a la segona ciutat de Catalunya es vulneren de forma sistemàtica les lleis i té a veure amb una consistori “cortijero” governat per una parentela històrica de 40 anys al poder, amb una pobresa i incultura política de manual. I un dels seus exemples és el Diari de l’Hospitalet, exemple del relat únic del consitori.

Ara que tot just hem entrat a la Fase 1, la vida ha tornat als carrers i el món ha desencallat un poquet. Una de les grans novetats d’aquest pas contra la pandèmia és que han arribat els exemplars de la veu escrita del partit a les nostres bústies.

A les pàgines 17 i 19 han publicat els números de telèfon personals de les persones que van crear els grups, en comptes de posar l’enllaç d’accés, cosa que van fer altres mitjans quan se’n van fer ressò. Sense cap tipus de trucada prèvia ni consentiment. Sense cap exercici d’informar-se per informar i pilotes fora.

Al descobrir-ho, les persones afectades, més enllà del shock per saber 105.000 domicilis tenen el seu número de teléfon i ser conscients de la mala praxis periodística, han volgut
saber què ha passat i organitzar la resposta. El medi s’excusa en que ha tret els números de la Generalitat i en plena urgència, els han eliminat de l’edició digital els telèfons.

Una iniciativa veïnal sorgida des de la consciència col·lectiva amarada per la fraternitat de la classe ha de ser difosa i en paral·lel ha de ser cuidada. Especialment pel poder. Seguim
atentes a la resposta de les persones afectades.