Després de tres mesos de quarantena en què gairebé tot s’ha aturat tret de les obres al recinte de Cosme Toda, avui, 15 de juny, les veïnes i veïns de Sant Josep i l’Hospitalet han recuperat els carrers després del confinament degut a la pandèmia de la Covid-19 per tornar a dir prou al megaprojecte urbanístic que preveu la construcció de 885 pisos en 24 blocs de fins a 13 plantes d’alçada al voltant de l’antiga fàbrica de ceràmica.

El veïnat convocat per les plataformes ciutadanes Stop Massificació L’H i Un altre l’Hospitalet és possible denuncien que les obres han continuat durant l’estat d’alarma sense garantir les condicions de seguretat i sanitàries, i tot aprofitant el confinament de la ciutania, que durant gairebé tres mesos no ha pogut sortir al carrer per mostrar el seu rebuig al projecte, que per a les activistes incompleix la normativa urbanística. Ara que ja ens trobem en plena fase de desconfinament, la ciutadania es manifesta un altre cop per salvar i recuperar el conjunt patrimonial i arquitectònic de Cosme Toda per al barri i lluita per aturar de manera immediata el projecte i a mig termini la massificació d’una ciutat amb una de les densitats demogràfiques més elevades del continent. Per a les activistes és vital posar fi a l’especulació i al fenomen derivat de la gentrificació dels barris metropolitans més vulnerables, agreujada amb projectes urbanístics com el de Sant Josep que suposarà l’arribada de més de 4.000 nous habitants al barri, a l’hora que demanen uns serveis públics de qualitat (centres d’atenció primària, escoles públiques, centres cívics, etc.).

També denuncien la massiva tala d’arbres al voltant de l’antiga fàbrica, i en general arreu de la ciutat des de fa un any. Per últim, demanen una major transparència administrativa i la participació del veïnat en la presa de decisions sobre els plans urbanístics de Cosme Toda i del barri. En aquest sentit, denuncien irregularitats i falsedat documental em la redacció del projecte, que segons les veïnes d’Stop Massificació no hauria estat aprovat amb uns plànols correctament elaborats. Precisament quatre dies abans de la manifestació, el tinent d’alcalde d’Espai Públic, Urbanisme, Habitatge i Sostenibilitat, Cristian Alcázar, va ser un dels dos càrrecs municipals detinguts per, entre moltes altres coses, falsedat documental en l’affaire del Consell Esportiu de l’Hospitalet.

Les obres de neteja de l’espai exterior del recinte, tancat, abandonat i malmès des de l’aturada de la seva activitat fabril, la dècada de 1980, van començar el passat mes de desembre, sense cap mena de supervisió arqueològica. La plataforma veïnal Stop Massificació L’H Cosme Toda, que des de finals de l’any 2018 lluita per la conservació de la fàbrica, ho va denunciar fins aconseguir la presència d’un expert, però les nombroses restes trobades, des de sitges i forns de calç fins a antigues galeries subterrànies que connectaven l’antiga fàbrica amb les de Can Llopis i Can Batllori, algunes d’elles reutilitzades com a polvorí i refugis antiaeris durant la guerra civil espanyola (durant les obres s’han trobat també fins a 63 projectils), han estat suposadament catalogades i posteriorment cobertes de nou, sense cap mena d’opció per a la seva museïtzació, tal com demanen les veïnes de la plataforma.

A més del soterrament de les troballes d’indubtable interès arqueològic i valor patrimonial, les darreres setmanes els operaris municipals de Parcs i Jardins han efectuat la tala de nombrosos arbres del voltant, actuació denunciada a les xarxes pel veïnat i els diferents col·lectius ecologistes i activistes mediambientals de la ciutat.

Protegida com a Bé Cultural d’Interès Local, l’antiga fàbrica de Cosme Toda és un edifici d’estil noucentista dissenyat pels arquitectes Marià Tomàs i Barba i Ramon Puig i Gairalt. Col·lectivitzada i convertida en fàbrica d’armament durant la guerra civil espanyola, va ser sabotejada suposadament per quintacolumnistes feixistes amb un atemptat que provocà la mort de més de 400 persones. El tancament i posterior abandonament de la fàbrica va provocar un lent deteriorament que ha malmès l’estat de la històrica construcció, actualment pràcticament reduïda a runes.

Segons fonts del consistori, que l’any 2008 va aprovar dins del Pla de reforma de les àrees industrials de l’Hospitalet (PRAILH) la requalificació del terreny “per obrir-lo a l’ús ciutadà”, l’Ajuntament de l’Hospitalet vol recuperar com a equipament ciutadà. “Cosme Toda serà un edifici emblemàtic com ho és Tecla Sala”, una altra antiga fàbrica tèxtil rehabilitada com a biblioteca i sala d’exposicions, però tot i això el el 29 de desembre de 2018 un grup de veïnes de Sant Josep decidia aplegar forces amb la creació de la plataforma Stop Massificació L’H Cosme Toda.

El col·lectiu veïnal sense cap vincle amb cap partit polític té com a objectiu aturar els projectes urbanístics que “posen en risc la qualitat de vida dels habitants de l’Hospitalet i oferir alternatives consensuades a la massificació i l’especulació immobiliària”. “Cal una millora a la zona, sí, cal una recuperació de l’espai pel barri, tan debò sigui així, no ens oposem a que hi hagi una reurbanització, però l’actual projecte ens sembla totalment desproporcionat. Un projecte que només respon a interessos especulatius, suposa un impacte urbanístic per al barri i no respon a les necessitats reals del veïnat. El barri té altres prioritats, com per exemple un centre d’atenció primària, escoles bressol o residències públiques per la gent d’avançada edat”, afirmen.

Denuncien que l’impacte en termes demogràfics serà molt alt perquè suposarà un increment de més de 4.000 nous veïns i veïnes en una zona on fa temps que es reclamen una sèrie d’equipaments i serveis bàsics. I en darrer lloc recorden que l’Hospitalet té una de les densitats demogràfiques més altes d’Europa i opinen que l’arribada dels nous habitants, que en la major part són expulsats de Barcelona, contribuirà a reproduir el fenomen de la gentrificació a l’Hospitalet i a fer fora al veïnat que no pugui pagar l’increment del cost de la vida.

Des de la plataforma, que forma part del moviment Un altre l’Hospitalet és possible i té com a objectiu principal informar al veïnat sobre els plans consistorials i oferir un espai d’associació a aquelles persones que comparteixen l’opinió de que els plans “són una greu errada, insostenibles en termes d’eficiència energètica” per al barri i per a la ciutat, reivindiquen una reurbanització que enalteixi el patrimoni cultural de l’Hospitalet, perquè estan convençudes que el patrimoni ha de protegir-se i envoltar-se d’amplis espais i zones verdes, obertes i recuperades per a les veïnes, i no “amagar-lo entre gratacels”. Al mateix temps, exigeixen transparència administrativa i una planificació detallada de nous serveis per a les veïnes de la zona. “L’urbanisme ha de respondre a les necessitats de la ciutadania i no a les directrius que marqui el mercat”, conclouen.