Suport laboral a l’Hospitalet

En plena pandèmia de la Covid-19 i amb més de mig milió d’acomiadaments a tot Catalunya, el mes de març es va constituir la Xarxa de Suport Laboral de l’Hospitalet, grup de suport i ajuda davant els dubtes i abusos laborals derivats de la crisi sanitària i econòmica.

La xarxa ha posat un correu electrònic (lh.suportlaboral@gmail.com) a disposició de la classe treballadora de l’Hospitalet víctima dels expedients de regulació temporal d’ocupació, de l’aturada de l’activitat laboral obligada des del decret de l’estat d’alarma a tot l’Estat o d’acomiadaments.

Les companyes de la Xarxa de Suport Laboral de l’Hospitalet han parlat amb L’Hora Rebel de la iniciativa, la crisi i les estratègies per fer-hi front.


Quin és l’origen de la iniciativa? Quin és el seu abast territorial?

Quan va esclatar la crisi de la Covid-19 arreu del territori es van crear xarxes de suport de tot tipus. A l’Hospitalet en un principi es van crear grups de suport per whatsapp organitzats per barris. Amb moltes de les veïnes ja ens coneixíem doncs estem actives al teixit associatiu i combatiu de la ciutat. Aquests grups són molt importants i ens han demostrat que les veïnes organitzades poden arribar on no ho ha fa l’administració.

Dins d’aquests grups trobàvem, però, molt bona voluntat però una mica de manca d’organització i objectius concrets. A més, amb el greuge i la dificultat que comportava l’intrusisme i el boicot per part d’elements afins al PSC de l’Hospitalet.

Va ser tot plegat molt frustrant i impossibilitava sortir del voluntarisme i mirar una mica més enllà ja que s’intentava per tots els mitjans eliminar qualsevol tipus de qüestionament o pensament que sortís del “tots units” (però sense mobilització) ens en sortirem.

Llavors i com a rèplica de les xarxes de suport que s’estaven fent a altres poblacions, unes quantes companyes vam decidir focalitzar-nos en l’assessorament laboral davant tota la riuada d’acomiadaments, ERTO’s i vulneracions de drets laborals que estavem veient i patint.

Tot i ser d’àmbit local, estem coordinades amb altres xarxes del Baix Llobregat i Barcelona, doncs moltes de les nostres veïnes hi treballen i a l’inrevés, en tenim veïnes d’altres poblacions treballant a l’Hospitalet.


De quins recursos humans, tècnics i materials disposeu?

Són més de les que ens pensàvem en un principi, però malauradament i pel volum de casos que ens estem trobant, caldrà ser moltes més. Ara mateix, on no arribem nosaltres soles tenim recursos a altres xarxes per donar un cop de mà o ajudar-nos en la resolució dels dubtes.


Quina valoració feu de les primeres setmanes des de la posada en marxa del grup de suport?

Ens encantaria no tenir raó de ser-hi, però ens estem trobant cada cop més casos. Ens pensàvem que tractaríem bàsicament acomiadaments i ERTO’s però ens estem trobant moltes vulneracions de drets laborals bàsics…

Ens trobem molts casos de persones a les que van acomiadar amb la pandèmia com a excusa abans del Reial Decret de l’Estat d’Alarma i, per tant, no els ha afectat la regulació ja que aquesta no és retroactiva.

També empreses que directament opten per l’acomiadament improcedent que simplement els implica una una indemnització major, però com el decret és insuficient i no cataloga com a nuls els acomiadaments, seguim acumulant persones que van a l’atur.

Hem de contextualitzar que els sindicats grocs (UGT, CCOO) durant els últims anys han estat aliats de la patronal i han fet creure a un sector de la classe treballadora que eren els seus representants legítims i que vetllaven pels seus interessos. Això ha fet que sovint les treballadores no estem informades de quins son els nostres drets laborals.

Ens agradaria recordar la necessitat de sindicar-se en un sindicat de classe per a poder fer front a aquesta crisi que no és només laboral o pandèmica sinó sistèmica.


Quin ha estat l’impacte de la crisi a la ciutat de l’Hospitalet? Quantes persones s’han quedat sense feina durant el primer mes de confinament?

Com dèiem abans, moltes de les nostres veïnes treballen fora de l’Hospitalet i moltes de les treballadores de la ciutat viuen fora de l’Hospitalet. Es calcula que als Països Catalans prop de 1,1 milions de treballadores han sigut acomiadades o víctimes d’un ERTO.

Aquest número va en augment i no és difícil intuir que un cop acabi el confinament i moltes tornem a la feina, la patronal voldrà que aquesta crisi la paguem la classe treballadora i nosaltres, hem de mirar d’organitzar-nos per defensar els nostres drets i fer que la paguin els rics. Som moltes més, sembla que hauria de ser una qüestió lògica.


Quins són els perfils de treballadores més habituals: afectades per ERTO’s, autònomes, pimes?

Hi han els casos típics que totes tenim al cap com moltes de nosaltres, però també ens arriba gent que està sense contracte, treballant sense equips de protecció sanitària o en treballs precaritzats, etc.


Hi ha tot un dispositiu de desinformació brutal que contribueix a desorientar encara més les treballadores. Des de la forma com s’exposen les mesures des del govern de l’Estat a la poca claredat amb la que operen alguns empresaris o fins i tot comitès d’empresa dels sindicats majoritaris. Tot això genera una opacitat,que facilita la vulneració de drets bàsics.

Ens hem d’organitzar i sindicar en sindicats de classe per fer efectius els nostres drets.
Ens arriba molta gent i sabem que molta més no té coneixement de l’existència d’aquest servei de suport gratuït per a les veïnes. Agraïm la difusió a través dels mitjans de comunicació.


Quina ha estat la resposta de les treballadores? Ha tingut bona acollida la iniciativa? És efectiva?

Una xarxa té molts punts de connexió. De vegades ens contacten per un acomiadament i un cop fet el suport la persona s’ha acabat afiliant a un sindicat combatiu.

En d’altres, hem acabat posant en contacte a la persona amb altres xarxes de la ciutat i del Baix Llobregat com el Sindicat de Llogateres perqué la situació d’atur implica no tenir diners per menjar o un neguit i ansietat vital.

El fet de treballar en xarxa amb altres col.lectius i poblacions ens permet posar en contacte a la veïna amb serveis tan diversos com suport psicològic, classes de ioga, repartiment d’aliments, temes bancaris o dubtes amb l’habitatge.

Quines accions de suport heu realitzat fins ara? Amb quins resultats?

Moltes i molt diverses, com comentàvem, cada cas és diferent en ser una xarxa de suport no acaba amb el dubte laboral, mirem d’anar més enllà i tot allò que podem fer per les nostres veïnes ho mirem de fer.

Hem aconseguit readmissions després d’acomiadaments improcedents, molts casos oberts amb assessorament de sindicats darrera, altres que per la magnitud dels mateixos també els hem derivat a sindicats combatius doncs afectaven a plantilles grans amb vulneracions de drets bàsics.


Us esteu coordinant amb organitzacions sindicals? En cas afirmatiu, amb quines?

Sí, creiem que aquesta coordinació és bàsica. Col.laborem amb sindicats de classe on derivem els casos més complicats o grans. Alguna de nosaltres estem afiliades a la COS i en altres xarxes del Baix Llobregat a més de la COS, tenim gent de la CGT i/o propera a la CNT.


Quins són els objectius a curt termini, en el tram (teòricament) final del confinament i immediatament després del confinament?

Haurem d’estar totes molt atentes a com es comporten moltes empreses a l’hora de tornar als nostres treballs.

La recomanació és sindicar-se i fer-ho a sindicats combatius i de classe; COS, CGT, CNT… Doncs els grans sindicats grocs són part del problema com estem veient.
Com dèiem abans i veient les condicions que estan tenint els treballadors de posicions «essencials» durant el confinament, podem veure per on anirà la història amb la resta.

Tenim i hem tingut ERTO’s al sector sanitari durant les setmanes més greus de la pandèmia, ens agradaria pensar que els aplaudiments cada dia als balcons no s’obliden ràpidament i tota la classe treballadora defensem els serveis públics i demanem aumentar els seus recursos posant al servei de la ciutadania els privats amb la seva nacionalització.


La classe treballadora ha d’estar unida i organitzada, estem entrant en un temps d’incertesa que el capital aprofitarà per fer-nos pagar la festa. No ho hem de permetre, és senzill, nosaltres o ells.

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out /  Change )

Google photo

You are commenting using your Google account. Log Out /  Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out /  Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out /  Change )

Connecting to %s