L’1 de maig de 2020 passarà a la història com el primer en molt temps que no se celebra en les condicions habituals, sense les multitudinàries manifestacions als carrers.

Enlloc de les característiques imatges dels representants sindicals al davant de les concentracions, agafant interminables pancartes col·lectives amb les consignes reivindicatives que pertoquen, enguany les protestes per unes condicions laborals dignes tenen forma de pancartes individuals o familiars penjades als balcons de casa nostra.

Però més enllà d’aquest fet que pot quedar en anecdòtic, aquest primer de maig arriba en condicions molt precàries per a la classe treballadora de l’Hospitalet i d’arreu dels Països Catalans. Amb gairebé 100.000 expedients de regulació temporal (ERTO) i prop de 700.000 treballadores afectades en el conjunt del país, l’atur s’ha disparat el darrer mes i l’economia pateix una de les crisis més greus que se’n recorden, amb l’aturada parcial o completa de nombroses activitats productives.

Els anuncis de desescalada de l’estat d’alarma decretat el 14 de març per evitar la propagació de la Covid-19 no fan sinó augmentar la incertesa del futur immediat de milers de famílies dels barris treballadors de les nostres ciutats, especialment a l’àrea metropolitana de Barcelona i les comarques on predomina l’activitat industrial, com el Baix Llobregat.

L’activitat es reprendrà i tornarem a la normalitat, però de quina “normalitat” estem parlant? La “normalitat” de l’explotació cada cop més flagrant de les treballadores per part del capital, la “normalitat” de la precarietat laboral, la “normalitat” dels desnonaments de les famílies més vulnerables, la “normalitat” de l’especulació immobiliària i de la destrucció del (poc) patrimoni natural que ens queda?

Ja fa temps que ens ha quedat clar que el pitjor virus (molt pitjor que qualsevol pandèmia) és el capitalisme salvatge que amenaça les vides de les veïnes dels barris, des de Sants a Santa Eulàlia, de la Torrassa a Bellvitge, del Poble-sec a Collblanc o de La Marina a Gornal…

I és per això que també fa temps que les veïnes s’han organitzat per defensar els seus drets, una feina i un habitatge dignes, una vida digna. Pa, sostre i treball, però no pas a qualsevol preu. Les xarxes d’economia solidària i de suport mutu, alimentàries i laborals, els sindicats combatius i els sindicats d’habitatge al capdavant de la lluita veïnal i treballadora que defensen el veïnat tant en condicions adverses i extremes d’una pandèmia com en les condicions adverses i extremes de la “normalitat”.

Pocs dies després del decret de l’estat d’alarma, i amb més de mig milió d’acomiadaments a tot Catalunya, es constitueix la Xarxa de Suport Laboral de l’Hospitalet, grup de suport i ajuda davant els dubtes i abusos laborals derivats de la crisi sanitària i econòmica que, coordinada amb la Confederació General del Treball (CGT), la Coordinadora Obrera Sindical (COS) i altres sindicats combatius, ha aconseguit diverses readmissions de treballadores hospitalenques quan encara ens trobem en estat d’alarma.

El 2 d’abril, la Xarxa d’Economia Solidària de l’Hospitalet posa en marxa una campanya de suport mutu, que es concreta en una xarxa de suport veïnal que inclou la recollida i el repartiment d’aliments entre les veïnes més vulnerables, assessorament laboral per a treballadores que han patit un ERTO o han vist aturada la seva activitat laboral, assessorament sobre temes relacionats amb la llei d’estrangeria, especialment centrada en el sector de les treballadores de la llar i de les cures, i sobre totes les qüestions relacionades amb l’habitatge, com el pagament del lloguer o dels subministraments, a més de suport per a víctimes de violència masclista.

Un dia abans, l’1 d’abril, el Sindicat de Llogateres convoca una vaga en el pagament dels lloguers per a les veïnes que han perdut ingressos amb l’aturada obligada de l’activitat laboral, com a part del Pla de Xoc Social encetat per diverses organitzacions socials fer front a la greu crisi sociosanitària. Pla de xoc que amb motiu del primer de maig i de la reanudació de les activitats laborals no essencials exigeix l’aturada de tota activitat econòmica no essencial, la garantia per part de la patronal de les mesures de protecció sanitàries en els llocs de treball i la nul·litat de tots els ERTO d’empreses amb beneficis.

De la seva banda, aquest primer de maig les organitzacions sindicals estan organitzant la defensa per al periode immediatament posterior a l’estat d’alarma, que es preveu incert i complicat per a milers de treballadores. Entre les principals mesures proposades per la Plataforma 3 d’Octubre, de la que formen part la major part dels sindicats alternatius (CNT, CGT, IAC, COS, etc.), hi ha la retirada de les reformes laborals, la fi de l’acomiadament lliure, el repartiment de la riquesa i el treball, amb la prohibició de les hores extraordinàries, la reducció de la jornada laboral i l’avançament de l’edat de jubilació, així com la relocalització del teixit productiu i la regularització de totes les treballadores migrants.

Un primer de maig, en definitiva, amb la mirada fixa en el postconfinament, en la fi de l’estat d’alarma i la reorganització de l’activitat econòmica posterior al sotrac del coronavirus. Un primer de maig centrat en la defensa d’una vida digna de la classe treballadora de l’Hospitalet i arreu, ara, per superar la pandèmia del virus de la Covid-19, i sempre, per superar d’una vegada el virus del capital.