Una de les frases més conegudes de Thomas Jefferson, el tercer president nord-americà i pare de la declaració d’Independència és “quan algú assumeix un càrrec públic, ha de considerar-se a si mateix com a una propietat pública”

A les veïnes de l’Hospitalet aquestes paraules els poden sonar a ciència ficció. Fa 41 anys que són administrades per alcaldes i alcaldesses d’un partit que ha fet la ciutat a imatge i semblança seva, sovint amb una manera de fer gelosa de la transparència que allò públic exigeix.

Han passat 4 dècades i 11 eleccions municipals, guanyades totes pel PSC, des del 3 d’abril de 1979 i diguem que el partit a la ciutat és pràcticament intocable i els seus dirigents es consideren a si mateixos qualsevol altra cosa menys una propietat pública.

Només amb aquesta manera de fer es pot entendre que setmanes després que sortís a la llum un suposat nou cas de corrupció municipal, en aquest cas al Consell Esportiu de l’Hospitalet, el PSC de la ciutat es senti legitimat a donar zero explicacions i a que se li demanin zero dimissions com a conseqüència d’aquests greus delictes dintre del partit.

Avui veïnes de la ciutat i de diferents moviments socials convocats per dos partits extra consistorials com la CUP i l’Alternativa d’Esquerres de l’Hospitalet s’han aplegat a les portes de l’Ajuntament per a fer sentir la seva veu, un cop més, en contra d’aquesta supèrbia i opacitat del PSC.

Exigeixen dimissions i explicacions d’un cas que sembla ser només la punta de l’iceberg d’una manera de fer a la ciutat durant els darrers 41 anys.
Tot i l’horari matinal en un dia laborable, les altes temperatures, i que el ple d’avui era virtual, les concentrades han volgut dir la seva i han anunciat noves mobilitzacions futures i una voluntat de continuar fiscalitzant la feina del consistori.

L’esperit crític de la ciutat sí és un bé públic, i  hauria de ser un deure de totes fer-lo créixer.