Cooperació i solidaritat veïnal per superar la crisi sistèmica

El passat 2 d’abril, dues setmanes després de la publicació del decret de l’estat d’alarma per evitar la propagació del virus de la Covid-19, la Xarxa d’Economia Solidària (XES) de l’Hospitalet, davant les situacions d’emergència social detectades als barris del municipi, posa en marxa una campanya de suport mutu.

Aquesta, es concreta en una xarxa de suport veïnal que prioritza la recollida i el repartiment d’aliments entre les veïnes més vulnerables.

A banda de la distribució de béns de primera necessitat i alimentació entre les veïnes que s’han vist sense accés a cap mena d’ingressos, la Xarxa de Suport Veïnal també ofereix diversos assessoraments i suports, tant des de l’àmbit laboral (recolzament a persones acomiadades o que es troben en ERTO), com legal des de la vessant de les barreres de la llei d’estrangeria o amb problemes relacionats amb l’habitatge i/o pagament dels subministraments bàsics, o amb el suport cap a les víctimes de violència masclista, racista o institucional.


Quina valoració feu de la iniciativa quan tot just ens trobem al començament de la fase de desconfinament?

Aquesta emergència ha provocat que espais veïnals on ja hi havia diversos col·lectius i persones implicades, ens trobéssim amb la necessitat d’articular respostes ràpides, tot i la manca d’una estructura bàsica necessària.

És per això que la prioritat ha estat la d’anar entreteixint una xarxa que, a poc a poc, s’anés consolidant partint del principi de suport mutu i la reciprocitat.

La valoració del petit camí que ja hem recorregut juntes és positiva; els barris responen encara que la crisi de la qual partíem i que s’ha accentuat amb el coronavirus és una crisi sistèmica: el que estem veient és com les desigualtats de les quals ja veníem (que fan que uns pocs acumulin riquesa a condició d’empobrir la vida de moltes) han estat confinades a les habitacions, als pisos.

El que les xarxes de suport (les visibles i les invisibles) estan aconseguint és treure a l’espai públic les necessitats a fi de sostenir entre totes aquestes desigualtats i plantar cara a la violència del sistema.

Quan ens preocupem per les veïnes en risc de la nostra escala, quan ens assegurem que la treballadora de la llar o cuidadora de la nostra gent gran treballi en condicions dignes, quan comprem en el petit comerç de proximitat…, estem transformant aquesta “normalitat” per una altra en què les cures estan al centre.

Ha funcionat bé la xarxa d’aliments? El veïnat hospitalenc ha respost? Quantes famílies han rebut suport?

Des de l’inici vam obrir dues caixes de resistència: una dedicada a cobrir despeses vitals de dones treballadores de la llar migrades i una altra dedicada a aliments i altres possibles emergències. Durant aquest primer mes de funcionament, hem recaptat a prop de 3.000 euros.

Tanmateix, hem rebut altres donacions en espècies de diverses entitats i s’ha aconseguir realitzar repartiments periòdics més o menys setmanals cap a un gruix de població que ha anat creixent dia a dia, fins arribar a les més de 1.200 persones que fins al moment s’han adreçat a la xarxa.

A tall d’exemple, podem destacar que al 65% dels nuclis de convivència que demanen suport alimentari hi ha menors.
Hem reforçat l’opció de nodrir les existències a partir de les iniciatives veïnals per a recol·lectar aliments, així s’ha aconseguit fer lots de menjar més complets.

Volem destacar que en la mesura que ha estat possible, la verdura i fruita que s’ha repartit prové de productors de proximitat i del Parc Agrari del Baix Llobregat, perquè el camp és un patrimoni agrícola que s’ha descurat i que amb aquesta crisi ha tornat al centre del debat.

Del que es menja, es cria, i les classes populars tenen el dret a menjar bé, així com el camp té dret a rebre suport mitjançant polítiques públiques que el valorin no com a mitjà d’especulació, sinó com a base de la salut de la nostra ciutat.


Quines altres dificultats heu ajudat a resoldre? Quins han estat els sectors de la població més afectats per la crisi sociosanitària?

Les dificultats que han emergit amb la crisi sociosanitària són semblants a les dificultats de sempre i han afectat més als sectors de la població més empobrits, especialment a les persones que vivien o més aviat sobrevivien dins d’una economia informal.

El confinament ha impossibilitat qualsevol mena d’ingrés diari per a moltes veïnes i veïns de l’Hospitalet: des de la gent que es dedica a recollir ferralla, fins a treballadores de la neteja i la llar sense contracte, passant per persones sense dret a prestació per atur o petits autònoms sense capacitat de realitzar la seva feina quotidiana.

Hem realitzat acompanyaments en casos de violència masclista, assessorament laboral, suport a nuclis de convivència amenaçats de desnonament (que s’han continuat donant malgrat que l’estat d’alarma suposava una suspensió dels desnonaments), acompanyaments per a l’accés sanitari en casos de manca de targeta sanitària o barrera idiomàtica, etc.

Les veïnes han contribuït a la caixa de resistència?

La caixa de resistència existeix gràcies a les veïnes, i a poc a poc s’ha aconseguit anar ampliant la xarxa de suport. Durant el primer mes hem aconseguit uns 3.000 euros. No obstant això, la fase de confinament no ha acabat, la caixa ha disminuït considerablement i els efectes de la crisi està previst que siguin duradors.

Per això, en aquesta nova fase de crisi social tot suport és poc. Continuem difonent i fent una crida a la participació veïnal tant en la caixa de resistència com donant un cop de mà des de les capacitats, sabers i possibilitats de cadascú: entre totes, i amb el poc que aportem cadascuna, podrem sostenir els nostres barris. Aquí ens cuidem entre totes.


Us esteu coordinant amb altres xarxes i entitats?

Des de la Xarxa d’Economia Solidària de l’Hospitalet estem cooperant amb gran varietat de col·lectius i veïnes de la ciutat que s’han posat en marxa, amb les mesures de seguretat necessàries, per a donar el que millor tenia o sabia. La llista de col·lectius és àmplia i rica en la seva diversitat (igual que ho és la ciutat).

Algunes d’elles són el Sindicat de Llogateres de l’Hospitalet, Càritas, AMPAS Endavant, Dones Unides entre Terres, la cooperativa de consum Keras Buti, l’Ateneu La Iaia, La Col·lectiva o Ateneu Cooperatiu de l’Hospitalet, la Xarxa de Suport de Bellvitge-Gornal, l’AAVV de la Torrassa, L’Hort de l’Eriçó, Cal Bielet del Garro, EcoCentral i centenars de veïnes anònimes dels nostres barris.


De fet, s’ha aconseguit generar diferents nodes per tota la ciutat perquè el repartiment sigui més senzill i les veïnes puguin acostar-se per a contribuir amb menjar i altres recursos per a la xarxa: Santa Eulàlia (Ateneu independentista la Iaia), la Torrassa (Fundació Akwaba), Collblanc (La Casita de Dones Pa’lante), la Florida (la Llumeneta), Gornal (Comissió de Festes) i Bellvitge (La Fundició, c/ Prado, 11).


Quins són els objectius a curt i mig termini de la XES, mantindreu els campanyes fins la fi de l’estat d’alarma o més enllà, en previsió d’una profunda crisi socioeconòmica? Quines reflexions feu sobre el període immediatament posterior a l’estat d’alarma? Quines alternatives proposeu per resoldre la crisi sistèmica del capitalisme?

Aquest moment de crisi social ha sacsejat l’economia de les nostres llars; no obstant això també s’ha convertit en una oportunitat per a evidenciar que el camí que fins ara hem seguit no es correspon amb les necessitats reals que col·lectivament tenim.

Yayo Herrero comenta: “La major part de nosaltres hem interioritzat la lògica del sacrifici: cal sacrificar-ho tot en nom del creixement econòmic”.

Reivindiquem aprofitar aquest moment per a preguntar-nos com és el món que volem, necessitem, desitgem.
Enmig de l’estat d’alarma hem vist com empreses de l’economia social de l’Hospitalet han reconvertit o ampliat la seva activitat per a donar resposta a l’emergència social: usant les teles que s’anaven a vendre per a cosir màscares per regalar a qui les necessités, reforçant el consum agroecològic, dedicant els excedents agraris a la xarxa d’aliments, etc.

És el moment de revaloritzar els treballs de cures i sosteniment del camp, amb polítiques que posin la vida en el centre i formes cooperatives de relació. I això es basa en petits canvis que cal fer en el nostre dia a dia, per exemple des d’un consum conscient: el que consumeixes és necessari per a viure? Quin cost mediambiental té? Quin percentatge del preu que paguem va a qui produeix aquest bé?

A partir d’aquests petits gestos i generant aliances amb la pluralitat del territori, les seves veïnes, moviments socials, podrem construir un present més sostenible.

En què consisteix l’economia social i solidària? Quina és la seva incidència real a l’Hospitalet? Quines són les previsions a curt i mig termini per a aquest tipus d’economia a la ciutat? Quines són les estratègies de la XES per créixer?

ESS (Economia Social i Solidària) és el conjunt d’iniciatives socioeconòmiques, formals o informals, individuals o col·lectives, que prioritzen la satisfacció de les necessitats col·lectives de les persones per sobre del lucre individual.

L’últim diagnòstic publicat sobre Economia Social i Solidària a l’Hospitalet ho va realitzar La Col·lectiva, l’Ateneu Cooperatiu de la ciutat. Aquest reflecteix com el cooperativisme s’ha mantingut en entitats que procedeixen del sector educatiu i industrial dels anys 1980 i 1990, encara que és en l’època actual quan estem assistint a una nova fase de creació, desenvolupament i intercooperació.

Treballadores i treballadors que aposten per la defensa d’un sistema econòmic respectuós amb les persones, el medi ambient i els territoris que funciona sota criteris democràtics, d’horitzontalitat, transparència, equitat i participació.

L’altra opció ja la coneixem: treballs precaritzats (majoritàriament en el sector serveis), consumisme que explota a l’hemisferi sud, aliments processats, terrenys requalificats mitjançant destrucció del patrimoni agrícola, crisi climàtica… I encara ens preguntem si volem apostar perquè totes les vides valen la pena ser viscudes?

El pas del temps ha corroborat que un ecosistema basat en la intercooperació, arrelament social, i pràctiques horitzontals, fins i tot sent afectat per les crisis, és molt més resilient a aquests moments (i de la mateixa manera gestiona millor els moments de bonança mitjançant la redistribució de beneficis vs l’enriquiment de la cúspide en un sistema empresarial vertical).

I és que l’economia solidària és interdependent: contempla sostenir i ser sostinguda per xarxes de intercooperació entre els diferents actors de l’ESS i les veïnes i veïns per a donar suport a sinergies i intercanvis en pro d’un mercat social a la ciutat.

Algunes de les propostes de l’ESS están recollides al Pla d’Acció de la XES per a l’Administració amb les 12 mesures proposades. La nostra prioritat es continuar teixint xarxes des del suport mutu i des de la base, per a transformar les comunitats i les relacions entre les veïnes i veïns i donar forma a barris solidaris, on els problemes i les alegries es viuen de forma col·lectiva.

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out /  Change )

Google photo

You are commenting using your Google account. Log Out /  Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out /  Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out /  Change )

Connecting to %s