#SOSPatrimoniLH: el castell de Bellvís cau a trossos

Les veïnes de la Torrassa reclamen la rehabilitació urgent i la recuperació de la memòria de la Torrassa

L’any 2008 es van descobrir les primeres restes d’un castell medieval a la Torrassa, adossades a la popularment coneguda com la casa de la Torrassa, antic mas que dóna nom al barri hospitalenc i que va ser habitat fins el darrer quart del segle XX.

Deu anys més tard, el mes de juny de 2018, davant la inacció administrativa i el deteriorament del conjunt arqueològic, el veïnat de la Torrassa es va organitzar de manera espontània i decidida amb la intenció de recuperar el recinte per al barri i la ciutat, amb la plataforma Defensem el Castell de Bellvís.

Des d’aleshores, amb accions informatives i reivindicatives lluiten de manera activa i constant per la rehabilitació urgent del patrimoni i la recuperació de la memòria col·lectiva del barri, amb el suport del Grup de Patrimoni de l’Hospitalet i d’una trentena d’entitats adherides al manifest del moviment Un altre l’Hospitalet és possible.

A pocs metres del castell i al bell mig de la Torrassa, en Cèsar i en Rafael, veí nascut a la casa de la Torrassa i un dels seus darrers habitants, parlen per a L’Hora Rebel sobre el patrimoni del barri i la seva relació amb la història col·lectiva del veïnat.

Què significa per al barri de la Torrassa tenir una antiga fortalesa d’origen medieval com el Castell de Bellvís?

És evident que després de la sitja ibèrica, el castell de Bellvís es la peça més antiga de barri, que ha contribuït de manera decisiva a despertar l’interès i la necessitat de conèixer la història dels antics habitants del barri actual.

Als membres de la plataforma ens sembla increïble tenir al barri les restes d’un edifici com aquest. Quan parlem de la història del barri, aquesta habitualment arriba al primer quart del segle passat, quan el nombre d’habitants va esclatar amb l’arribada de veïns i veïnes originàries de diversos punts de l’Estat espanyol, com si abans això fos un desert que no tenia cap interès.

Què ha representat la casa de la Torrassa en la història del barri? Quan us vàreu adonar que es trobava adossada a un castell medieval?

La casa de la Torrassa és molt important per a la història del barri i per a en Rafael, que hi va néixer. També era la llar de moltes famílies que hi convivien i col·laboraven entre elles. D’altra banda, va servir de “càpsula del temps” on s’hi van conservar les restes del castell i la història de la Torrassa.

Després de la mort dels propietaris, la casa de la Torrassa va passar a dependre de l’Ajuntament, que va iniciar un projecte per transformar l’edifici en un centre juvenil. Aleshores, en comprovar l’estat de l’edifici, sota el guix de les parets interiors de la casa hi va aparèixer de manera sorprenent i inesperada un mur amb les seves espitlleres, del segle XII.

El Castell de Bellvís forma part del conjunt arqueològic i històric de la cornisa de la Torrassa, que també inclou el pont d’en Jordà o de la Torrassa, l’antiga fàbrica SAS i una sitja ibèrica, l’edifici del Transformador i el parc de la Torrassa, al que cal afegir un refugi antiaeri. En quin estat es troba tot plegat?

L’interès arqueològic de l’antiga fàbrica SAS, propietat de l’Ajuntament des de fa anys, se centra sobretot en una sitja ibèrica que es pot observar des del pont de la Torrassa, a més de la possible presència d’altres sitges sota la superfície de la finca. La sitja que és visible es va descobrir durant la dècada de 1930 i actualment està molt deteriorada i és de difícil accés, sense cap manteniment, amb el perill que podria suposar un possible esfondrament, ja que es troba tot just a sobre de les vies del tren.

El nul manteniment del pont d’en Jordà o de la Torrassa ens fa patir pel seu futur. Sembla que els responsables no tenen cap interès en que una estructura d’aquesta magnitud tingui un aspecte digne de les obres arquitectòniques que van permetre el desenvolupament d’aquest barris.

Un altre element important del conjunt arqueològic i històric és el transformador, edifici centenari que ens recorda la lluita obrera per aconseguir un treball més digne. Actualment, al seu voltant se situa una bona part del que l’Ajuntament considera “zona verda” del barri, això sí privada, ja que les veïnes del barri no hi tenim accés: hi ha un senyal de “perill de mort” entre el carrer i la catalogada com a “zona verda”.

El parc de la Torrasa tenia en el seu projecte inicial més de 30.000 m2 recuperats a les línies d’alta tensió. Vint anys després de la inauguració de la primera fase, uns 8000 m2 han estat requalificats i han passat de ser un espai destinat a parcs i jardins i zona pública verda per al barri a espai d’equipaments, mentre que uns 7000 m2 segueixen abandonats, tot un luxe per a un dels barris amb major densitat del continent europeu. També hem de tenir en compte que bona part de la “zona verda” ̶ al voltant de 3.000 m2 ̶ està cimentada o amb llambordes.

L’estat actual del castell de Bellvís és de total abandonament. Només hi ha un mínim servei de neteja municipal de l’entrada principal, absolutament insuficient per als membres de la plataforma, que reclamem la intervenció urgent per tal d’evitar el cada cop més gran deteriorament de la façana i del conjunt. Les pluges del passat mes de gener, per exemple, van fer caure algunes pedres del mur medieval, on s’obre una preocupant esquerda de dalt avall.

Per què penseu que és important recuperar el patrimoni i la memòria històrica del barri? De quina manera esteu contribuint a recuperar el castell i la història de la Torrassa?

Les dues coses van de la mà. Pensem que la memòria popular és important perquè habitualment les persones expertes en història solen caure en el parany d’escriure sempre la història oficial de les institucions i del poder i “obliden” la història popular.

La nostra contribució consisteix en recollir i fer difusió dels testimonis orals del veïnat i de tota la documentació gràfica i escrita que trobem als arxius particulars i municipals.

A banda de posar en valor el patrimoni cultural, arquitectònic i històric de la ciutat, quins són els principals objectius de la plataforma?

Les veïnes i veïns de la plataforma Defensem el Castell de Bellvís volem conèixer la història del barri que se’ns ha negat durant anys: com vivíem, perquè tenen aquest noms els carrers, quins refugis antiaeris hi havia, etc. Per tenir sentiment de barri hem de tenir un patrimoni comú, una identitat pròpia per poder estimar el nostre entorn.

Quin és el futur del recinte a curt i mig termini? Creieu que cal una rehabilitació urgent? Veieu factible la possibilitat d’accedir al recinte exterior per organitzar activitats?

Nosaltres demanem a l’Ajuntament que el conjunt arqueològic i històric sigui recuperat com un espai de memòria del barri, des de l’època antiga i medieval fins a l’actualitat.

En concret, hem demanat a l’Ajuntament que habiliti l’espai situat al marge del castell, per a fer activitats. Actualment, s’hi organitzen algunes activitats per part de grups d’estudiants, però en condicions no gaire recomanables en un carrer amb una vorera estreta i molt trànsit rodat, inclosa una línia d’autobús, amb el perill que això pot suposar.

Ens fa por que el projecte acabi sent una peça més de les que l’Ajuntament posa a disposició del turisme. Volem patrimoni per al veïnat, no només per als turistes.

Què demaneu a les institucions i administracions? Teniu o heu mantingut contactes amb l’Ajuntament? Amb quin resultat?

Ens reunim periòdicament amb responsables de l’Ajuntament. Les nostres demandes es repeteixen i algunes arriben a materialitzar-se. Ara fa més d’un any que no s’ha fet res, i el mur del castell es va deteriorant, en no tenir una protecció correcta a la part superior.

Moltes i molts de nosaltres sabem de la poca sensibilització per part de l’Ajuntament respecte a la conservació del patrimoni i patim perquè estimem la nostra història. Creiem que tot canviaria si el consistori tingués la meitat de l’interès pel patrimoni del que té per edificar i “gentrificar” l’Hospitalet.

Amb quines associacions veïnals i altres col·lectius i entitats del barri i de la ciutat teniu contacte? Us heu organitzat col·lectivament amb altres lluites veïnals? De quina manera i amb quines?

Al barri no fem activitats conjuntes amb altres grups veïnals, però donem suport a totes les iniciatives que suposin un millora per la vida als nostres barris. Al conjunt de l’Hospitalet de Llobregat participem del moviment Un altre Hospitalet és possible amb un trentena més d’entitats.

De cara al 2020 que tot just comença, quins són els vostres objectius immediats i les properes accions previstes?

Tenim com a objectius continuar amb la difusió del nostre patrimoni entre les veïnes i els veïns, conscienciar al veïnat per a la defensa dels nostres barris, canviar la visió especulativa del nostre Ajuntament respecte al conjunt arqueològic i històric de la cornisa de la Torrassa i recuperar l’espai verd privatitzat i l’espai del transformador per a activitats socials i veïnals.

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out /  Change )

Google photo

You are commenting using your Google account. Log Out /  Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out /  Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out /  Change )

Connecting to %s