Can Trinxet viu i el barri reviu

El 10 de juny de 2018 és una data assenyalada per a la lluita col·lectiva del barri de Santa Eulàlia i la ciutat de l’Hospitalet de Llobregat. Aquell dia, més de dues-centes veïnes van entrar al recinte exterior de Can Trinxet i Can Gras per reclamar l’ús veïnal i comunitari de l’antiga fàbrica de teixits, inaugurada el 1905 i tancada i abandonada des de l’any 1981.

L’espai comunitari inclou actualment un hort urbà de cultiu ecològic a l’espai exterior, i per al recinte interior, la inicial plataforma i ara col·lectiu Can Trinxet Viu té diversos projectes previstos, com la proposta d’una biblioteca especialitzada en la recuperació de la memòria històrica del barri, amb especial èmfasi en el passat obrer i el treball femení a la fàbrica.

Des de fa un any i mig, les activistes de Can Trinxet Viu treballen amb èxit per evitar un deteriorament encara més gran de l’espai i també per aconseguir un equipament comunitari, social i cultural de gestió ciutadana, que reverteixi en una cura del patrimoni industrial, cultural i històric de la ciutat, del qual en forma part Can Trinxet.

I en la lluita es troben molt ben acompanyades per una trentena de col·lectius i entitats de la ciutat que empenyen cap endavant el moviment reivindicatiu #AltreLHPossible, convençudes de que un altre l’Hospitalet és possible, més preocupat pels problemes reals de les veïnes que de fer negoci tot especulant amb les vides de la gent hospitalenca.

Al bell mig del barri de Santa Eulàlia, a la plaça del mercat, Karol, Lulu i Eulàlia parlen per a L’Hora Rebel sobre el passat i el present de Can Trinxet i expressen els desitjos de la comunitat “cantrinxetaire” de cara al futur immediat.

Què representa per al barri i la ciutat l’antic recinte fabril de Can Trinxet?

És un referent per a la memòria històrica del barri i de la ciutat, perquè contribueix a reviure el passat de totes les veïnes de l’Hospitalet. Pretenem connectar-lo amb la vida que va tenir fa un segle. També considerem que es tracta d’un dels conjunts emblemàtics, una icona del patrimoni cultural i històric de la ciutat.

Malgrat que el conjunt de l’espai es troba en un pèsim estat de conservació, pensem que tenim per endavant una oportunitat única de recuperar per al barri l’antiga fàbrica i fer-ne d’aquesta un espai viu i obert al veïnat, amb l’organització d’iniciatives i activitats comunitàries i integrat en la vida ciutadana.

Per què penseu que és important recuperar la memòria històrica del barri? De quina manera esteu contribuïnt a recuperar-la?

Creiem que cal recordar on i com vivien moltes persones del barri al voltant de Can Trinxet i Can Gras perquè és una manera de crear vincles, fer xarxa i construir comunitat entre les veïnes del barri i de la ciutat.

Volem posar èmfasi en la memòria del veïnat que hi va treballar, especialment en les dones que s’hi van deixar moltes hores i que, amb la seva feina, van contribuir a cosir un teixit social que ara volem refer.

Hem contribuit a recuperar la memòria històrica de l’antic recinte fabril com a part de la Revolució Industrial a Catalunya i de la història contemporània de l’Hospitalet obrint les portes de l’espai exterior a totes les veïnes i també parlant amb una dotzena d’antigues treballadores i filles i nétes de treballadores de Can Trinxet i Can Gras, recull d’entrevistes en constant actualització que vam fer públic durant la celebració del primer aniversari de Can Trinxet Viu, el 10 de juny de 2019, a la què hi van assistir algunes d’elles.

A banda de posar en valor el patrimoni social, cultural, arquitectònic i històric de la ciutat, quins són els principals objectius de la plataforma?

Des del primer dia, el 10 de juny de 2018, les veïnes de Can Trinxet Viu reclamem a l’Ajuntament i les administracions públiques la rehabilitació integral del conjunt arquitectònic, tant de l’espai exterior com del recinte interior. Així mateix, estem en contacte permanent amb el Centre d’Estudis de l’Hospitalet, d’on va sorgir la idea de crear la biblioteca sobre la memòria obrera de Can Trinxet, i el Grup de Patrimoni.

Les activistes també pretenem obrir Can Trinxet al barri, fer-ne d’aquest un espai obert on sigui possible “teixir comunitat”, fer propostes i organitzar activitats per a tot el veïnat. Volem impulsar un estil de vida comunitari, allunyat de l’individualisme producte de la societat capitalista occidental, i al mateix temps desenvolupar un barri sostenible versus els desmesurats projectes urbanístics municipals.

Davant la insuficiència d’espais i equipaments destinats a potenciar la vida cultural, associativa, comunitària, juvenil, veïnal i cooperativa del barri, què reivindiqueu vosaltres?

A més de la proposta de crear a l’interior de la nau una biblioteca especialitzada en la recuperació de la història i la memòria de les treballadores de la indústria textil de Can Trinxet, reivindiquem un espai verd de manera activa, amb el treball de l’hort comunitari obert al veïnat.

Davant la manca d’espais culturals, associatius i comunitaris al barri i al conjunt de la ciutat, reclamem a les institucions municipals i públiques la rehabilitació del conjunt per a l’ús veïnal i popular.

Per què plantegeu un model de gestió comunitària veïnal? Penseu que hi ha una participació real de la ciutadania en la gestió i resolució dels problemes comunitaris?

Quan parlem d’un model de gestió comunitària, plantegem que les veïnes i els col·lectius esdevinguin els motors de la gestió de l’espai comunitari, a través de la seva implicació i participació directa en el projecte.

A l’hora d’engegar i fer funcionar el projecte, ens hem inspirat en altres models, com La Astilla, Can Vies, la Lleialtat Santsenca, la Flor de Maig o Can Batlló, on a partir d’uns elements bàsics com l’espai, és la mateixa comunitat qui s’encarrega de gestionar-lo de manera comunitària, és a dir que les persones que formen part del col·lectiu són el motor del projecte i les encarregades de la seva gestió.

Per respondre a les decisions unilaterals, paternalistes i poc transparents de l’Ajuntament de l’Hospitalet, les activistes pretenem convertir la plataforma en un mitjà d’activació de l’espai, volem ésser subjectes polítics actius de tot allò que passa als nostres carrers.

D’altra banda, estem convençudes que el barri respon quan se li dóna l’oportunitat de participar i expressar la seva opinió, com en la recent consulta participativa sobre la ubicació del nou poliesportiu municipal de Santa Eulàlia, en què la decisió popular va rebutjar la seva construcció dins del parc de l’Alhambra. Creiem que no hi ha moltes oportunitats de participació real del veïnat en la presa de decisions comunitàries i que quan hi són, la gent s’hi implica.

A més de l’hort comunitari, quines altres activitats teniu en marxa a l’espai exterior de l’antiga fàbrica?

A l’espai exterior fem sessions de ioga, temporalment aturades fins a la primavera per la manca de llum i el fred hivernal. També hem acullit assemblees i trobades d’altres col·lectius, entre elles alguna assemblea dels moviments socials de l’Hospitalet #AltreLHPossible, taules rodones i la festa de celebració del primer aniversari de la plataforma, el passat mes de juny.

L’hort comunitari, que ha esdevingut l’eix material i concret on se sustenta actualment el nostre projecte, és obert a totes les veïnes, que s’hi acosten sovint a col·laborar en les tasques de manteniment i fins i tot contribueixen amb noves plantes i llavors. Volem afegir que amb el veïnat en general hi ha una bona relació: els primers mesos vam fer diverses taules informatives i alguna assemblea oberta d’on van sortir moltes idees i propostes.

Recentment, han vingut a treballar-hi alumnes de l’IES Santa Eulàlia i del CRAE El Petit Pont, de la Torrassa. L’espai exterior, amb l’hort com a màxima expressió, és el nostre principal valor i atractiu, que ens visibilitza de cara al veïnat. Malgrat això, pensem que la ubicació de l’hort, semiamagat a la part de darrera del recinte, ens fa una mica invisibles de cara a la ciutadania en general.

I l’espai, juntament amb l’antic complex fabril de Cosme Toda, ha estat un dels punts de la (Re)volta industrial, rutes guiades de descoberta del patrimoni industrial organitzades pel Centre d’Estudis de l’Hospitalet i Òmnium Cultural.

Quin és el futur del recinte a curt i mig termini? Creieu que cal una rehabilitació urgent? Veieu factible la possibilitat de recuperar per al veïnat l’espai interior de la fàbrica?

Cal una rehabilitació urgent del recinte. Es va convocar un concurs públic però a hores d’ara encara no tenim cap informació al respecte. No sabem quan començaran les obres i la Regidoria de Districte no ens facilita cap informació.

Per suposat, veiem factible recuperar per al veïnat l’espai interior de la fàbrica. De fet, pensem que una de les naus ja es podria fer servir per al seu ús amb completa seguretat, mentre que l’altra necessita una consolidació prèvia de l’estructura del sostre.

Teniu o heu mantingut contactes amb l’Ajuntament? Amb quin resultat?

Ens hem trobat amb els representants de la Regidoria de Districte en diverses ocasions, la darrera el mes de novembre, bàsicament per demanar explicacions i informació sobre els plans municipals respecte a Can Trinxet, i hem acordat mantenir reunions periòdiques cada tres mesos.

També vam tenir una reunió amb la batllessa Núria Marín, el 6 de març de 2019, en què li vam explicar la nostra proposta i, al mateix temps, li vam assegurar que volíem formar part del seu projecte. En qualsevol cas, l’Ajuntament s’ha compromès a tenir consolidat el recinte abans de l’any 2021, però sense concretar res més. La resposta a les nostres preguntes és que ja ens comunicaran si Can Trinxet Viu formarà part o no del projecte municipal i la nostra impressió és que volen habilitar el recinte com a part del Districte Cultural de l’Hospitalet. La realitat és que de moment no han fet res.

De totes maneres, sovint ens sentim menyspreades i ignorades per l’administració municipal, com quan ens vam assabentar per la premsa de la sortida a concurs de la licitació per la reforma d’una de les naus, l’estiu passat. Tanmateix, sembla que Can Trinxet no és en absolut un tema prioritari per a l’Ajuntament i ens arriba una sensació d’indiferència per part de la institució.

Amb quines associacions veïnals i altres col·lectius i entitats del barri i de la ciutat teniu contacte? Us heu organitzat col·lectivament amb altres lluites veïnals? De quina manera i amb quines?

Juntament amb una trentena d’entitats i col·lectius de la ciutat, formem part del moviment social i veïnal #AltreLHPossible, que lluita de manera conjunta i organitzada per fer efectives les lluites i reivindicacions veïnals i populars dels diversos barris de l’Hospitalet, com la recuperació del patrimoni, la defensa del medi ambient o la lluita contra la massificació i la gentrificació.
Aquest moviment ha aconseguit aplegar diferents lluites que fins ara quedaven disperses i inconnexes entre elles. Abans eren satèl·lits sense cap òrbita unitària, fet que ja interessava a les administracions públiques.

També ens impliquem en la lluita feminista amb diversos col·lectius de la ciutat com Vaga Feminista L’H, Feminisme Revolucionari LH o l’Associació Feminista Bruixes, especialment durant les jornades del 8-M o la passada del 25-N contra la violència de gènere.

Cal afegir que la concentració de la Vaga Mundial pel Clima a l’Hospitalet, celebrada el 27 de setembre de 2019, va finalitzar a l’hort de Can Trinxet, on vam fer una plantada popular per reivindicar els espais verds i la defensa del medi ambient i del patrimoni natural de la ciutat. D’altra banda, la manifestació de presentació del moviment per un altre l’Hospitalet possible, el 16 de novembre, es va posar en marxa a Can Trinxet.

De cara al 2020, quins són els vostres objectius immediats i les properes accions previstes?

A banda de seguir lluitant molt per l’espai que ja tenim i per eixamplar la xarxa popular, de manera immediata o a curt termini volem recuperar la nau per al barri, és a dir tenir accés a l’interior del recinte fabril que encara resta dempeus.

A partir d’aleshores, amb les condicions de seguretat i accessibilitat plenament garantides, el projecte de Can Trinxet Viu es podria desenvolupar de manera molt més completa que en les condicions actuals, en les que ni tan sols comptem amb prou enllumenat per fer activitats nocturnes a l’exterior: cinema a la fresca les nits d’estiu, classes de llengua catalana, etc.

Seguirem pendents de la rehabilitació de la nau que es troba en condicions més òptimes, obres que depenen directament de l’Autoritat Metropolitana de Barcelona, i, al mateix temps, tant si tenim accés al recinte interior com si no, continuarem organitzant activitats i impulsant iniciatives destinades a obrir encara més Can Trinxet al veïnat i a consolidar i eixamplar la base popular de la plataforma. Seguirem donant vida al barri i a la ciutat.

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out /  Change )

Google photo

You are commenting using your Google account. Log Out /  Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out /  Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out /  Change )

Connecting to %s