Al barri de Sant Josep, l’Ajuntament de l’Hospitalet pretèn posar en marxa un pla urbanístic que preveu la construcció de 885 pisos en 24 blocs de fins a 13 plantes d’alçada al voltant de CosmeToda, antiga fàbrica de ceràmica que el consistori vol recuperar com a equipament ciutadà.

Considerada un Bé Cultural d’Interès Local, l’antiga fàbrica de Cosme Toda és un edifici d’estil noucentista dissenyat pels arquitectes Marià Tomàs i Barba i Ramon Puig i Gairalt. Col·lectivitzada i convertida en fàbrica d’armament durant la guerra civil española, va ser sabotejada suposadament per quintacolumnistes feixistes amb un atemptat que provocà la mort de més de 400 persones.

El tancament i posterior abandonament de la fàbrica va provocar un lent deteriorament que ha malmès l’estat de la històrica construcció, avui dia pràcticament reduïda a runes.

El 29 de desembre de 2018 un grup de veïnes de Sant Josep decidia aplegar forces amb la creació de la plataforma Stop Massificació L’H Cosme Toda, col·lectiu veïnal sense vinculació a cap partit polític que té com a objectiu aturar els projectes urbanístics que “posen en risc la qualitat de vida dels habitants de l’Hospitalet i oferir alternatives consensuades”.

Aquest grup, que forma part del moviment Un altre l’Hospitalet és possible, té com a objectiu principal informar al veïnat sobre els plans consistorials i oferir un espai d’associació a aquelles persones que comparteixen l’opinió de que els plans “són una greu errada” per al barri i per a la ciutat.

Veí del barri de Sant Josep i membre de Stop Massificació LH Cosme Toda, Daniel Rueda explica a L’Hora Rebel quin és el punt de vista del col·lectiu.

• Què representa per al barri i la ciutat l’antiga fàbrica?

L’antiga fàbrica representa el testimoni d’una época en la que l’Hospitalet era una ciutat eminentment industrial, acolllidora d’una onada de treballadors i treballadores arribats des d’altres parts de l’Estat. Temps en què la classe obrera va prendre consciència de si mateixa.

En la seva etapa més productiva, la fàbrica proveïa de materials per a eixamplar la ciutat comtal en el projecte d’Ildefons Cerdà i de ceràmiques més refinades per als edificis modernistes de l’època gaudiniana. Representa doncs una pedra angular en el patrimoni del barri, on tot el veïnat té algun familiar o conegut que hi va treballar o coneix alguna persona que en sap d’algú que ho va fer.

• Quina és la vostra postura respecte al pla urbanístic municipal per a Cosme Toda i els voltants?

Considerem que la zona és objecte de l’especulació més ferotge del sòl de la ciutat. Ha estat requalificada per les institucions, que han permès a les constructores un sostre d’edificabilitat màxim, sense tenir en compte els problemes que això pot generar. A més, el pla s’ha projectat sense cap procés participatiu, d’esquenes al veïnatge, d’una manera totalment fosca.

• Per què dieu que és una greu errada per al barri?

A més de suposar un impacte urbanístic per al barri, pensem que no respon a les necessitats reals del veïnat. És un projecte planificat en plena fase de la bombolla immobiliària. El barri té altres prioritats, com per exemple un centre d’atenció primària, escoles bressol o residències públiques per la gent d’avançada edat.

• Quin impacte tindrà?

Demogràficament, l’impacte serà molt alt: 885 habitatges a Cosme Toda més 512 que hi ha també projectats al sector de Matacavalls suposarà més de 4.000 nous veïns i veïnes en una zona on fa temps que es reclamen els equipaments esmentats a la resposta anterior. Cal recordar que l’Hospitalet té una de les densitats demogràfiques més altes d’Europa.

A més, es tracta d’una zona residencial pensada per a un sector de població amb un nivell econòmic molt més elevat que el del veïnat actual ˗˗els preus dels nous habitatges se situen al voltant dels 400.000 euros˗˗. L’arribada dels nous habitants, que en la major part són expulsats de Barcelona a causa del fenomen de la gentrificació, contribuirà a reproduir el fenomen a l’Hospitalet, tot segregant el barri i expulsant a qui no pugui pagar l’increment del cost de la vida.

• Què diuen els técnics?

Diversos tècnics experts en urbanisme ens van advertir que tenim motius de sobra per oposar-nos a aquest projecte, atès que l’excessiva volumetria dels edificis residencials faran inviable el compliment de l’article 264 del text refós del Pla General Metropolità, que demana que en aquest tipus d’ordenació urbana cada planta tingui com a mínim una hora de sol directe.

Aquest article és essencial pel que fa a la sostenibilitat en termes d’eficiència energètica. Aquests técnics van apreciar als plànols d’ombres adjuntats al projecte (que són de consulta pública a la pàgina web de l’Ajuntament de l’Hospitalet) una errada o un falsejament intencionat que va ser aprovat el 2008 tant pel consistori com pel Govern de la Generalitat, aleshores també dirigit pel PSC en coalició amb ERC i ICV. En conseqüència, pensem que es tracta d’un projecte il·legal.

• Teniu o heu mantingut contactes amb l’Ajuntament?

Al marge de presentar diverses instàncies com la petició de l’informe arqueològic que podria constatar l’existència de galeries subterrànies de gran valor patrimonial o la consulta de la llicència d’obres, hem tingut algunes reunions amb el gerent de l’Oficina Tècnica de l’Agència de Desenvopament Urbà, Antoni Nogués, o amb la directora de Serveis d’Urbanisme, Blanca Atienza.

• Amb quin resultat?

Ens han escoltat i ens han donat la seva versió, però sense demostrar-nos que el projecte és viable en termes legals, és a dir en compliment de l’esmentat article 264, ni sense cap compromís d’implementació dels serveis al barri que creiem necessaris, ni tampoc asegurar-nos que es conservarà en la seva integritat el tramat de galeries subterrànies.

• Quina és la vostra posició al respecte?

Estem esperant resposta a les instàncies presentades i, si no són satisfactòries, estudiarem accions legals perquè considerem que es tracta d’un projecte amb irregularitats.

• Quina és la vostra força i suport al barri i a la ciutat?

La nostra força és la persistència, l’associació, les xarxes socials i les reunions veïnals informatives que hem fet i que farem. Tenim molt de suport per part de diverses plataformes i sindicats amb els que estem treballant, com els col·lectius i entitats que integren el moviment Un altre l’Hospitalet és possible, a més de l’assessorament de tècnics i professionals. Tot plegat ens ajuda a continuar la nostra lluita.

• Quines accions heu fet fins ara?

Entre d’altres, hem mantingut reunions amb els representants municipals, hem fet accions informatives i hem pres part en diverses concentracions reivindicatives, com la manifestació del passat 16 de novembre per un #AltreLHPossible.

• Amb quins altres col·lectius i organitzacions teniu contacte?

Tenim contacte amb No més Blocs, Can Trinxet viu, Defensem el Castell de Bellvís, Barris per viure, la Fundició, el Centre d’Estudis de l’Hospitalet, el Grup de Patrimoni i en general tots els col·lectius reivindicatius que defensen un altre model de ciutat.

• Us heu organitzat col·lectivament amb altres lluites veïnals? De quina manera i amb quines?

Sí, amb els altres col·lectius que conformen el moviment Un altre l’Hospitalet és possible mantenim reunions de manera regular, per analitzar l’estat de les diferents lluites als nostres barris.

• Quina és la vostra proposta? Quina és la resposta institucional?

Nosaltres proposem una moratòria urbanística, perquè segons la nostra perspectiva la ciutat està patint un procés gentrificador que no se soluciona amb la construcció de nous blocs de pisos, sino amb una legislació en defensa del veïnat i no dels constructors o empresaris relacionats amb el turismo.

Proposem també una revisió del catàleg del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic (PEPPA) que inclogui tot el patrimoni de la ciutat actualment en perill i que aquest no segueixi únicament criteris arquitectònics.

També demanem que es faci una inversió important en zones verdes perquè als nostres barris no arribem al mínim de zona verda per habitant recomanat per l’Organització Mundial de la Salut, actualment molt lluny de la nostra realitat.

• Quins són els vostres objectius immediats i les properes accions previstes?

El nostre objectiu immediat és aturar el projecte a Cosme Toda i impulsar un procés participatiu veïnal real. Sabem que hi ha molts diners en joc i des de l’Ajuntament segurament ens ho possaran difícil, però somiem amb un barri més verd i menys dens, una realitat diferent a la que ens volen imposar els representants municipals.