L’Organització Mundial de la Salut (OMS) assegura que a les zones urbanes cal, com a mínim, un arbre per cada tres habitants i entre 10 i 15 metres quadrats de zona verda per habitant per respirar un aire de qualitat. Evidentment, l’estudi en què es basa aquest informe es va fer l’any 2018 a Toronto i no pas a l’Hospitalet de Llobregat, on des de l’Ajuntament no només no segueixen les recomanacions de l’OMS sinó que amb les seves tales periòdiques més aviat «col·laboren» amb la trista estadística de la destrucció anual de 15.000 milions d’arbres.

A la segona ciutat més poblada del país, amb 260.000 habitants, i la més densament poblada de la Unió Europea, amb més de 53.000 persones per quilòmetre quadrat, caldrien uns 86.600 arbres repartits de manera regular per tots els barris i districtes. Òbviament, l’any 2019 aquesta xifra és molt lluny de la realitat hospitalenca, en especial als barris del nord del municipi, com la Florida o la Torrassa, zones en la seva major part amb carrers estrets sense arbrat, parcs ni àrees verdes o res semblant.

I ha estat precisament a la Florida on, aquest estiu, les veïnes s’han rebel·lat contra la campanya municipal de tala d’arbres, que pretèn eliminar un total de 350 exemplars en el conjunt de la ciutat dins del Pla Director de l’Arbrat de l’Hospitalet de Llobregat.

Aquest pla té com a objectius «planificar, ordenar i gestionar l’arbrat de la ciutat; preservar, millorar i augmentar el patrimoni arbori; incrementar la cobertura arbòria; establir criteris per al disseny de l’arbrat en la trama urbana; fomentar la biodiversitat arbòria; protegir l’arbrat de qualsevol afectació directa o indirecta, i millorar les condicions dels arbres de la ciutat per obtenir els màxims serveis ambientals i socials».

En definitiva, «per millorar l’accessibilitat», els representants municipals volen suprimir els arbres a les voreres d’una amplada inferior als 2,50 metres i plantar-ne d’altres en llocs «més adequats».

Tanmateix, per a les activistes mediambientals de La Saboga l’argument de l’accessibilitat no es correspon amb la realitat. I posen com a exemples els reformats carrers Bellavista o Tecla Sala, on un cop talats els arbres «no s’ha fet res perquè aquests siguin més accessibles».

La resposta de les veïnes al pla municipal ha estat molt crítica amb la política mediambiental municipal. Amb les etiquetes #NiUnArbreMenys i #NiUnCarrerSenseVerd, hi ha en marxa una campanya veïnal contra la tala d’arbres a la Florida, la Torrassa, Collblanc, Santa Eulàlia, Sant Josep o el centre de l’Hospitalet.

El 27 d’agost, l’Associació de Veïnes i Veins (AViV) de la Florida va convocar una concentració de protesta al carrer Mare de Déu de Núria, un dels més afectats per la tala d’arbres. Al voltant de mig centenar de persones van mostrar la seva indignació per l’actuació municipal, van exigir l’aturada immediata de la tala d’arbres i van reclamar la defensa del patrimoni natural de la ciutat.

Segons les membres de l’esmentada associació veïnal, «compatibilitzar el manteniment del patrimoni natural i un espai públic accesible no només és possible sinó que és absolutament necessari». «Aquests arbres ens donaven ombra i ens aportaven un aire més respirable des de feia molts anys. Volem voreres accessibles però també verdes. Els pins i altres espècies de Mare de Déu de Núria eren alts i contribuïen a oxigenar el barri, talar hauria de ser la darrera opció. Els arbres joves no fan la mateixa tasca de renovació atmosfèrica que els més antics», conclouen.

Des de l’AViV de la Florida reclamen alternatives urbanístiques per poder mantenir l’arbrat: «volem el compromís de l’Ajuntament que totes les voreres que segons els representants municipals no tenen accessibilitat es converteixin en carrers de prioritat per als vianants, i que no es prioritzi la tala dels arbres ni els aparcaments». «Les zones verdes contribueixen a disminuir la temperatura de la ciutat», afegeix l’Íngrid, ambientòloga de La Saboga. «La diferència de la temperatura nocturna entre els parcs com el de l’Alhambra, al barri de Santa Eulàlia, o de can Mercader, a Cornellà de Llobregat, amb els centres de l’Hospitalet o de la ciutat veïna del Baix Llobregat és de dos graus».

Al manifest veïnal que es va fer públic durant la concentració del 27 d’agost es demana que la nova plantada d’arbres es faci segons les necessitats de cada barri i que el temps entre la tala i la substitució per un nou exemplar sigui el mínim indispensable. D’altra banda, les veïnes també reclamen a l’Ajuntament més informació sobre els objectius i l’execució del Pla Director de l’Arbrat, així com la participació ciutadana en el seu plantejament.

Malgrat que les pressions veïnals no han aconseguit aturar la tala de vint-i-set arbres al carrer Mare de Déu de Núria, l’arbricidi ha estat aturat a temps al carrer del Doctor Martí i Julià, a Collblanc. El 13 d’agost, la Coordinadora de les Associacions de Mares i Pares (AMPA) de Collblanc-la Torrassa demanava, aquest cop amb èxit, la paralització de la tala d’arbres de l’esmentat carrer, al mateix temps que exigia a l’Ajuntament que d’ara endavant «comparteixi la informació sobre el pla previst per garantir la reforestació dels barris de l’Hospitalet».

En paral·lel, la plataforma ciutadana L’Hospitalet Verd ha encetat una campanya als comerços de Collblanc sobre els beneficis de la plantada d’arbres a les ciutats

La innegable contribució dels arbres a mitigar els efectes de la contaminació, les elevades temperatures a l’estiu i el canvi climàtic són uns arguments incontestables a Toronto, a l’Hospitalet de Llobregat i a qualsevol concentració urbana del planeta.