No Més Blocs, Protegim el Canal de la Infanta, Stop Massificació Cosme Toda, Can Trinxet Viu, Defensem el Castell de Bellvís, Salvem el Parc de l’Alhambra… Els darrers anys les veïnes dels diferents barris de la ciutat s’han organitzat i han sortit al carrer per defensar el patrimoni de totes i dir prou a l’especulació urbanística promoguda des de l’Ajuntament amb l’excusa de la “reactivació econòmica de l’Hospitalet”.

La defensa del patrimoni i la lluita contra la massificació i gentrificació de l’Hospitalet davant dels projectes urbanístics del consistori dirigit per la socialista Núria Marín des de l’any 2008, ha generat una sèrie de sinèrgies entre els diversos col·lectius en forma de xarxes de suport mutu, com el Grup de Patrimoni creat el 2016 i, més recentment, la creació de la plataforma Barris per Viure L’H i la celebració de trobades dels diferents moviments socials i veïnals de la ciutat.

La lluita veïnal de les dècades de 1970 i 1980 que va aconseguir aturar la construcció de més blocs a Bellvitge i altres barris, s’ha reactivat la segona dècada del segle XXI. Els anys 2011 i 2015 es van crear les plataformes Protegim el Canal de la Infanta i Salvem Cal Trabal, respectivament. La primera, impulsada per l’Associació Perseu des del 2013, reivindica la protecció del Canal de la Infanta, antiga conducció d’aigua del Llobregat que travessa aquest i altres municipis del Baix Llobregat i el Barcelonès, mentre que la segona vol aturar el Pla de Desenvolupament Urbà (PDU) previst per a la darrera zona natural i de producció agrària de la ciutat, entre l’Hospital Universitari de Bellvitge i la llera del riu Llobregat, on es volen aixecar 26 gratacels, una altra barbaritat i despropòsit urbanístic per als membres de No Més Blocs, assemblea veïnal de Bellvitge que entre el 2015 i 2017 van organitzar diverses concentracions i manifestacions de protesta contra el projecte urbanístic municipal.

Més recent és la lluita contra la massificació urbanística impulsada per Stop Massificació, col·lectiu sorgit el desembre de 2018 entorn de l’antiga fàbrica Cosme Toda, on hi ha prevista la construcció de 885 pisos en 24 blocs de fins a 13 plantes d’alçada. Una aberració urbanística segons les veïnes de Sant Josep, la Torrassa, Bellvitge i d’altres barris de l’Hospitalet, que consideren que la construcció de gairebé 1.500 nous habitatges en la ciutat amb major densitat de població del continent tindrà repercussions negatives en la qualitat de vida de les veïnes.

A més de l’impacte en el paisatge urbà i la massificació poblacional que suposarà, afegeixen que es tracta de pisos que després es lloguen a preus desorbitats, fet que contribueix a encarir encara més el preu del metre quadrat i a, de retruc, a expulsar les veïnes dels barris hospitalencs. El nombre de desnonaments a la ciutat s’ha incrementat el darrer any, i el fenomen de la gentrificació que fins fa poc era exclusiu del centre de Barcelona s’ha traslladat també a la perifèria.

Malgrat que les perspectives no criden precisament a l’optimisme, de tant en tant la lluita veïnal dóna els seus fruits. Can Trinxet n’és un exemple. L’antiga fàbrica tèxtil del barri de Santa Eulàlia de la que només resta una nau i una xemeneia, es troba en ple procés de recuperació per les veïnes de Can Trinxet Viu, que volen crear un espai social i cultural autogestionat. Fa un any, el juny de 2018, hi van entrar per primer cop i ara ja tenen un hort comunitari en marxa, on hi treballen cada dissabte.

La plataforma Barris per Viure L’H creada per les veïnes de la Torrassa n’és un altre exemple. Els desperfectes de la font de la plaça Espanyola a conseqüència d’un suposat acte de vandalisme, van aplegar una concentració de protesta al voltant de la font que finalment va esdevenir una passejada de denúncia de l’abandonament del barri, on han tancat nombrosos establiments dedicats al petit comerç. La publicació d’un mapa amb els pisos turístics del districte II de l’Hospitalet ha estat una altra de les primeres accions de protesta dels seus membres, que com els altres col·lectius volen denunciar la massificació i gentrificació de la ciutat.

Un altre exemple de la utilitat de la lluita veïnal es el de la plataforma Salvem el Parc de l’Alhambra i de l’Associació de Veïnes i Veïns de Santa Eulàlia, que s’hi oposen a la construcció d’un poliesportiu dins del recinte del parc. Per als seus membres, suposaria la tala indiscriminada d’arbres i la destrucció de part de la zona verda del barri.

L’enxarxament dels col·lectius esmentats i d’altres implicats en la mateixa lluita ha desembocat en les primeres trobades per a debatre sobre l’estat actual de la ciutat després de les eleccions del 26 de maig i organitzar accions conjuntes de cara a la tardor, que segons ja han advertit a les xarxes també serà calenta…